bleixa matèria
hexàgons de carboni
nitrat d'argent
pols de grafit
i Ferrocianur 
fertilitzant
boro silici
calent i bufo insuflo
fins ser una altra

starting from craftsmanship as a sustainable, 

                                                             collaborative 

                                                                      and memory-related process, 

                                                     I physically question about the possibilities of making

                                                     as a way of renewing the relationship with our material culture. 

                         I claim the crucial role of the hands 

                                                                 and the body 

                                                                 as knowledge capabilities, 

                                                                 caring an empathic relationship with the surround

al Sol, el Vidre
sabó-tinta-xinesa
ramificant
 
peces fallides
fragilitat incòmoda
res és més res
 
sustenta vida
fracassos romanents
tracen l’ocult
 
en un contínuum,
en transformació,
al alè pròxim

materiality is always subject to change, whether it be through 

                                                                the interaction with the environment or 

                                                                the involvement of non-human

                                                                                              and human beings. 

                       attending to its own agency of transmutability, 

                                                I point towards this state of impermanence 

                                                                                            uncomfortable fragility,

                                                                                            accentuating its life cycle to dispel the ontological binary of life 

                                                                                                                                                                                        and matter

the use of borosilicate glass 

                                    permeates between craft 

                                               and science, 

                                    intervening with other things 

                                               and species. 

                                    the kinships that emerge from these associations, 

                                                                                     spieling their strengths and affections, 

                                                                                     expands possibilities 

                                                                                     that involve an ecological contingency

pols de grafit
fracassos romanents
res és més res
 




tracen l’ocult
hexàgons de carboni
 




al alè pròxim
 


boro silici
 




fins ser una altra
 

i Ferrocianur